PROPIETATS DE L’CARAGOL

Això de menjar caragols no és una cosa modern, des de temps molt llunyans es crien per al seu consum. Se sap a més que els romans menjaven cargols i que usaven uns horts especials per desenvolupar-los.

El caragol ofereix propietats nutritives atípiques, una carn molt pobra en greixos (des de 0,5 a 0,8%) si la comparem amb la d’altres animals com la vedella o el pollastre (al voltant del 12%). A més, la de cargol és una carn que aporta poques calories, de 60 a 80 per 100 grams, i és important afegir que és rica en proteïnes d’alt valor biològic (entre 12 i 16%) i que aporta substàncies minerals (aproximadament 1, 5%). Quant al seu contingut mineral, que oscil · la entre el 1,3% i el 1,5%, el magnesi i el potassi són els elements que més abunden, seguits pel sodi i el calci, i també destaca el ferro.

Aquestes característiques converteixen la carn de cargol en un aliment ideal, de fàcil digestió, sa i nutritiu. Els cargols terrestres que es consumeixen al nostre país són del gènere “Helix”, que compta amb més de 4.000 espècies, de les quals les més conegudes en l’àmbit domèstic i de comercialització són: Helix Aspersa (Bovet), Octala Làctia (Cabrilla) , Theba Pisana (Caragol blanquillo).

Les dades sobre la seva anàlisi nutricional són orientatius, ja que la seva composició química depèn en gran mesura dels sòls en què es cria i de l’alimentació que rep l’animal.

Propietats medicinals del cargol

En l’antiguitat se li van atribuir al cargol diverses propietats terapèutiques. S’utilitzava tant per a ús extern com intern. Com a ús intern va ser utilitzat durant un temps en la teràpia popular, fins i tot a finals del segle passat. La seva decocció, molt rica en substàncies mucilaginoses, es considerava òptima com expectorant i s’aplicava als que patien tuberculosi.

El caragol també va ser considerat com un antídot excel · lent contra la indigestió. Es van inventar remeis i diferents receptes per a les afeccions d’estómac, També s’ha evidenciat la fama dels cargols com afrodisíac causa a l’anàlisi del contingut d’albúmina que posseeixen.

S’ha demostrat que la bava de cargol, que conté una substància activa denominada helicina, és capaç de protegir mucoses i epitelis i, en conseqüència, s’han començat a comercialitzar cremes elaborades a força de bava de cargol per a fins cosmètics.